PAC 2: Experiències docents sobre com atendre la diversitat de l’aula: necessitats i motivació dels alumnes

“La diversitat lingüística en els territoris de parla catalana”

Grup 6:  Núria Rubau, Nerea Hernández, Ferran Oltra i Cecília Maria Simón.

Aquest text reflectirà una anàlisi de la diversitat i les estratègies de motivació a les aules d’educació secundària, basant-se en tres entrevistes fetes a tres docents de territoris de parla catalana (Mallorca, València i Catalunya) de les quals hem extret algunes reflexions interessants. D’una banda, s’observen diferències notòries entre aquestes zones (per exemple, en el tipus de migració i la llengua preferent); d’altra banda, també varien les necessitats dels alumnes segons el tipus de centre (concertat o públic) i la classe social a la qual pertanyen.

Respecte a la diversitat lingüística, és en un institut públic de Catalunya on s’evidencia una major multiculturalitat que desplaça el català en benefici del castellà, la llengua més emprada. Malgrat que a Palma també sigui la llengua més escoltada (a part de l’anglès) fora de les aules en un institut concertat amb alumnes de classe mitjana, les eines d’integració dels nouvinguts i la difusió del català són una peça clau del projecte lingüístic del centre: existeixen programes especials i d’atenció a la diversitat (que no s’allarguen gaire per evitar separar els alumnes), es creen grups de suport dels nouvinguts, se’ls assigna un company tutor que els guiï individualment… Tot això respectant el model lingüístic educatiu a Catalunya, que Comajoan, Vila i Bretxa diuen que “és un model escolar en què l’alumnat no és separat en línies segons la llengua familiar -per això se’n diu de conjunció- i en què la llengua de docència o vehicular habitual és el català.” (2017, pàg. 31).

Tanmateix, a Catalunya cal tenir en compte que els condicionants polítics, culturals, econòmics i demogràfics han fet que “la primera llengua d’incorporació a la societat d’acollida per a la majoria de la població arribada en les últimes migracions sigui el castellà i no pas el català (Departament d’Ensenyament, 2015)” (Comajoan, Bretxa i Vila, 2017; pàg. 33). Així doncs, és evident que les polítiques lingüístiques en relació amb l’educació no són prou eficaces per aconseguir ubicar el català al centre. En canvi, el fet d’assignar companys tutors que guiïn els nouvinguts pot ser una molt bona estratègia de motivació perquè pot ajudar a protegir l’autoestima dels alumnes i fer que augmenti la confiança en ells mateixos alhora que es fomenta la seva cohesió amb la resta. Com diu Dörnyei, “aquests possibles compostos amb auto- (autoestima, autoconfiança, autoeficàcia, autovàlua) són temes força sensibles durant l’escolarització primària i secundària, perquè els alumnes s’acostumen a trobar en la seva etapa de desenvolupament i la seva imatge personal pateix un flux de canvi constant.” (2011, pàg. 113). En efecte, possiblement la manca de participació i d’esperit crític que critiquen els docents es deu a aquesta dificultat vital en què es troben els alumnes. Per això serà positiu fomentar la col·laboració entre iguals, alhora que, com a professors, reconèixer el seu mèrit, oferir exercicis que puguin resoldre fàcilment en un principi, utilitzant recursos digitals i jocs interactius, fent autocrítica, incloure’s en els treballs en grup…

Per acabar, pel que fa a l’avaluació i valoració dels professors, les docents entrevistades coincideixen en el fet que el més rellevant és l’interès i la implicació dels alumnes. Per tant, la motivació serà un factor que condicionarà el seu resultat final. Per aconseguir aquest repte, caldrà col·laboració per part de tot el centre, així com l’escolta activa als joves i les seves preferències. Algunes propostes podrien anar en la línia de prioritzar la sociolingüística, els valors i la interculturalitat, per sobre de l’aprenentatge gramatical tradicional, així com l’oferiment de continguts audiovisuals en català. Alhora, cal remarcar que cada centre haurà de tenir en compte la seva particularitat i buscar les seves pròpies estratègies, ja que no tots els territoris disposen de la mateixa diversitat. També convé tenir en compte un fet important que caracteritzava l’institut públic valencià analitzat, es tracta de la necessitat urgent de formació en relació amb les realitats dialectals del català i el foment de la llengua catalana com a nexe intercultural dins els territoris de parla catalana. Possiblement, el model lingüístic del sistema educatiu a Catalunya hauria d’anar més enllà dels límits del principat, a part de ser revisat.

Bibliografia:

Barrieras, M. [Mònica]. (2009) Diversitat lingüística a l’aula: Construir centres educatius plurilingües. Vic: Eumo. ISBN 97884976636.

Bretxa, V. [Vanessa]; Comajoan, L. [Llorenç]: Vila, F. X. [Francesc Xavier]. (2017). Capítol 2: Els centres, realitats lingüísticament diverses. A: Les veus del professorat. L’ensenyament i la gestió de llengües a secundària. Barcelona: Horsori Editorial.

Comajoan, L. [Llorenç]. (2012) La motivació i la seva importància en el procés d’aprenentatge de llengües segones (L2). Barcelona. Consorci per a la Normalització Lingüística.

Dörnyei, Z. [Zoltan]. (2011). Estratègies de motivació a l’aula de llengües. Barcelona: FUOC.

Mallart, J. [Joan]. (2007-2008). Fonamentació i didàctica de la motivació a l’àmbit de les llengües. En: Revista catalana de pedagogia, Nº. 6, pp. 105-130. ISSN 1695-5641.

Miquel, L. [Lourdes]. (2008). Entrevista a Lourdes Miquel: Agítese antes de usar. En: MarcoELE: Revista de Didáctica Español Lengua Extranjera, Nº. 6. ISSN 1885-2211.

Bibliografia web:

Les citacions i referències bibliogràfiques en el treball acadèmic. https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00230001/ FUOC. Data de consulta: 16 d’abril de 2023.

Serra, E. [Enric]. (2017). Aprendre llengües. http://enricserrabloc.blogspot.com/ data de consulta: 16 d’abril de 2023.

Ús no sexista de la llengua. https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00272066/ FUOC. Data de consulta: 16 d’abril de 2023.

Deixa un comentari